Els fils del mar

Una novel·la subtil i meticulosa que parla d’un món en ruïnes en què les supersticions, la misogínia i la violència conviuen amb la necessitat urgent d’alliberar-se’n.

La Janira va créixer amb la prohibició d’apropar-se al mar. Les dones que volien tocar l’aigua, desapareixien. «Se les mengen els monstres i els éssers que s’amaguen a l’abisme», li deia l’àvia. Per això les noies escrivien a les pedres els noms de les amigues i germanes desaparegudes, per recordar-les. Però el mar era insaciable, perquè fins i tot això s’emportava.

Tot i així, la Janira, com altres noies del poble, sent la veu del mar, que visita els seus somnis i alimenta el desig de mirar més enllà de les normes que les condemnen a estar lligades. A viure tancades, sense horitzó. I vol descobrir si tot allò que batega entre les roques, a les profunditats del mar, és real o si només són supersticions.

Els fils del mar és un cant a la llibertat, a l’acceptació d’un mateix, però també és un relat esfereïdor que ens parla del desig, del control, de les cordes que dibuixen fronteres i ens lliguen, de la manera amb què una història pot marcar-nos la pell.

Inés Macpherson (Barcelona, 1982) (@InesMacpherson), és llicenciada en Filosofia i treballa al món editorial com a lectora, correctora i redactora. Parla de llibres a La Vanguardia i a El Biblionauta i es dedica a la narració oral des del 2003, especialitzada en el conte literari i d’autor. Condueix diversos clubs de lectura i és professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Va rebre el premi revelació en català 2021 atorgat pel Festival 42 (Festival de gèneres fantàstics de Barcelona). Com a autora ha publicat la novel·la juvenil El secret de Lucia Morke (La Galera, 2011) i una versió il·lustrada de la llegenda de Sant Jordi: Santa Jordina (La Galera, 2017). També ha participat a les antologies Extraordinàries. Noves autores de l’insòlit (Males Herbes, 2020), Paper Cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury (Apostroph, 2020), Contes per al (des)confinament (Males Herbes, 2020) o La ciutat invisible. Vuit relats ucrònics barcelonins (Sfabula Editorial, 2022), entre d’altres.

Twitter Gigamesh català: @GigameshCat